Futur de l'atletisme estatal

Comparar l'atletisme amb altres molts esports, en quan a resultats, és de necis. Quants participants en uns Jocs Olímpics te l'atletisme i quants altres esports com la sincro, l'esgrima, etc.? És comparable una medalla en els 100ml o els 1500 i una de rem? És evident que no. No obstant no aconseguir cap medalla reporta una decepció important per a un esport com el nostre, encara que un diploma tingui un valor més que considerable que la premsa i el gran públic(?) no reconeix.

Jo sempre he dit que a un Campionat cal anar a fer marca perquè això vol dir que t'has preparat per aquell esdeveniment o per estar al pòdium; tampoc hem de demanar més coses de les que es poden aconseguir realment i jo diria que a Pequín els seleccionats han actuat a bon nivell amb alguna excepció.

El que es preocupant de la realitat de l'atletisme és la manca de treball amb els joves. Es potencia, es donen beques als consagrats però a darrera hi ha un gran forat i aquí estarà el greu problema d'aquí a pocs anys. Repassant les edats dels nostres representants un gran nombre ja podríen competir a la categoria de veterans i en canvi per sota dels 25 pràcticament no tenim quasi a ningú que destaqui. Augmentarem les nacionalitzacions per compensar?

Sinó es vol analitzar la realitat la caiguda pel pendent serà molt forta i la RFEA amaga el cap sota l'ala de manera constant. Ja no diguem les federacions territorials com la catalana que any rera any van perdent atletes, entrenadors, clubs...No n'hi ha prou en fer cada any el mateix plantejament caldria innovar, buscar nous alicients; la Play no te la culpa de tot.

Ja estava esperant que algú obrís el debat jejeje, la veritat és que sí, que decepciona no haver obtingut cap metall encara que com bé comentes estar entre els 8 primers en uns jjoo és veritablement difícil. Peró, des del meu punt de vista crec que aquest ha estat el primer avís del que ens espera en els propers anys. Estem vivint de gent ja amb una certa edat, de nacionalitzats i d'algun jove que surt per generació espontània, no pel treball continuat de la federació, i si dels clubs i entrenadors que fan tot el que poden per tirar endavant amb alguna "perla" que pugui sortir o fer cap a l'atletisme.
Hi ha moltes coses a parlar però farà incís en dues:
1- fa falta molta més professionalització en l'atletisme, a nivell d'atletes que puguin viure sense la pressió econòmica i puguin entrenar com demana un esportista d'alt nivell: entrenar, dormir, menjar, entrenar, descansar, ...
2- els centres de tecnificació i d'alt rendiment, des de la meva opinió, no estan traient resultats que sí estan obtenint altres esports són tant durs o més que el nostre i encara estan menys reconeguts i menys remunerats: ciclisme en pista, piragüisme, taekwondo, gimnàstica... aquests s'ho curren molt. Crec que s'ha d'entrenar més i, sobretot, exigir més als atletes que estan en aquests centres. Sí, se'ls ha de demanar més perquè aquesta és, més o menys remunerada i reconeguda socialment, la seva feina i per la qual estan en aquests llocs i rebent els ajuts, que sempre poden ser més i millors està clar, que estan rebent. Hi ha un gran acomodament des del meu punt de vista. No podem lluitar mai contra els països de l'Africa negra o similars, mai, perquè l'actitud i les ganes no són les mateixes. Els nostres atletes s'estan aburgesant.

Avui La Vanguardia posa un semàfor vermell a Odriozola, com Federació més ben potenciada econòmicament i en canvi amb resultats decepcionants.

Estic molt d'acord en que Odriozola i la política dels darrers anys de la RFEA es mereixen tota la Diagonal de semàfors vermells però no crec que els resultats de Pequín siguin tant dolents amb excepcions que caldria analitzar molt a fons. Diríen el mateix si Marta Domínguez hagués fet xapa? O Paquillo hagués guanyat? Les valoracions s'han de fer amb seriositat i no per l'aparador de les medalles. L'atletisme mundial està molt car i pujar al caixó és molt díficil.

La prepotència demostrada per Odriozola i la seva política resultadista ara li passarà factura i ningú li perdonarà els aparents decepcionants resultats.

Que els esports superprofessionals tinguin bons resultats no és d'extranyar. Necessita Nadal el Pla ADO i buscar una Beca per sobreviure? No, oi? Els jugadors de bàsquet necessiten fisios, metges, competicions importants, etc. Tampoc, no? Si l'esport professional triomfa en els Jocs voldrà dir que tenim bons esportistes i que es poden dedicar amb garanties als seus esports.

Què passa amb l'atletisme? o amb la gimnàstica o la natació? (els tres grans pilars de l'esport) que no hi ha cultura esportiva, que a l'Escola no es sembra l'esport, que anar a fer esport d'iniciació a vegades és car, que la societat cada vegada és més còmode, que no es creen alicients pels joves a través de l'esport, que no hi ha ajudes en formació personal i un bon seguit de ques.

Si l'atletisme no avança és perquè estem envoltats d'estructures caduques i còmodes sense planificar a mig i llarg termini, perquè no tenim entrenadors professionalitzats ni gent especilitzada en molts camps. Aquí a Catalunya, rica en Clubs, tampoc es potencia aquesta base sovint massa amateur i on toca fer de tot.

Les coses aniran a pitjor, els nivells van baixant de manera alarmant. A Almeria (Campionats Juvenils) es van guanyar proves amb resultats molt per sota de fa 10 anys, el jovent sinó guanya ho deixa i es busca una altra activitat, manca ganxo pels guanyadors i pels que no ho són. Dir que som la millor Autonomia d'Espanya (FCA) o que som dins del top-ten mundial (RFEA) ens portarà al desastre.