La crisi invaeix l'esport

Mentre la política esportiva dels nostres respectius governs deixa bastant que desitjar (malgrat el triomfalisme que sempre acompanya els discursos polítics), la realitat és que la crisi està atacant, i molt, a les Entitats i organitzacions esportives: Girona es queda sempre bàsquet d'alt nivell, ja va desaparèixer la Setmana Catalana de ciclisme i ara ho fa una clàssica com era l'Escalada a Montjuic.
Mentre el futbol segueix la seva marxa desbocada, canviant de nom i NIF algunes Entitats, fomentant el Concurs de creditors d'altres i fent que les Institucions acabin comprant les participacions de les Societats Anònimes Esportives. Tot plegat de dubtosa regularitat i així ens va; l'esport a nivell de comunicació i valoració només és: futbol (la roja, aquí el FCB), la F-1, les motos, Nadal i Gassol, tota la resta no compta excepte si apareix alguna medalla en els Jocs Olímpics; l'atletisme és fullaraca i ningú ajuda o patrocina res. Per a què? Ja no parlem de l'esport femení.

Les Institucions? van fent, al seu ritme i demanant papers i més papers, justificacions i que no et deixis una coma perquè aleshores el cel de l'administració cau sobre teu.

Un exemple; el Consell Català de l'Esport a 17 de setembre encara no ha fet pública la relació de subvencions de la temporada que ja ha acabat i per descomptat són programes finalitzats i pagats a càrrec nostre.