Distinció de Mundo Deportivo

Aquest divendres a l'Hotel Juan Carlos I, Mundo Deportivo fa un sopar-homenatge als Clubs catalans que han aconseguit ser campions o han pujat de categoria. Entre els Campions es troba el nostre equip masculí que brillantment va guanyar el Campionat estatal de 1a divisió i pujant a la Divisió d'honor.

La Junta Directiva ha volgut que assisteixin a la festa dos dels protagonistes, en aquest cas representaran als seus companys: Dani Alonso i Jaume León.

A disfrutar nois i que en Jaume no acabi amb tots els plats.

Dani i Jaume van assistir a l'Homenatge als Clubs Campions i van rebre el Trofeu com a tals. L'equip masculí va tenir una bona representació pel que signifiquen homes com Dani i Jaume.

A la foto central del diumenge a MD els podeu veure junt a tots els premiats a la part superior, busqueu a sota de la H del plafó. Estan situats de puntetes i es veuen els seus caparrons.

Estaria be que ens expliquessin les seves sensacions.

Doncs no sé si el que voleu son els detalls del menú... en tot cas no m'atreviria a dir exactament el nom del que vam menjar... ho resumiria en amanida minimalista amb una bossa de formatge (la bossa també es menjava nois!), boníssima, però escassissima; vedella amb salsa... marró (la vedella, era tendra i no tenia forma de bistec si no de flam), i acompanyada de gratinat de patata (millor que la vedella) i de postre gelat de turró crec, amb guarnició en plan bomba calòrica super enganxifosa, i obviament superbonissima... en proporció a les calories, suposo. Re-postre, si si, re-postre a base d'un sortit d'experiments i delicatessen a lo Arguiñano (la germana, que es la que es dedica als postres), i café. La copa no la van oferir, però es clar, estavem a un sopar relacionat amb el món de l'esport, i pot ser no hauria estat adient... de fet suposo que amb les copes del pica pica, i les copes de vi i cava (que curiosament, per molt que en bebessis, es mantenien al mateix nivell permanenment), ja n'hi va haver més que prou. Felicitar també el no haver de menjar respirant fums d'altri (em refereixo als del tabac, perque tenint en compte on estavem, segur que de fums n'hi havia, però no gasossos... )

I sense que tingui res a veure amb el que acabo de dir, comentar que estavem asseguts amb una representació de l'Espanyol de futbol. El seu equip femení (el C) va pujar de categoria, i dos arbitres d'handbol, acabats de retirar, casualment o no, també periquitos. Sapigueu que ens consideren l'esport, amb majúscules, l'ESPORT! juntament amb la natació i el ciclisme... i van comentar també entre altres coses com pot arribar a influenciar l'entorn politic esportiu, en les decisions arbitrals dels seus respectius esports (més que el de la grada)... jo vaig pensar que al jutge de marxa de la olimpiada (92), que va desqualificar al Valentí MAssana a 600 metres de l'arribada, a punt d'emportar-se la plata olimpica, no li va tremolar la targeta, tot i ser d'aqui, desqualificant a un atleta local, i a la propia olimpiada... vaig pensar que ja prou ens admiraven, i que no calia recalcar que els nostres àrbitres (ai! jutjes!) no es deixen influenciar (al menys a Catalunya, no sé a Córdoba...) per les pressions externes o els amiguismes (¿no?)

AL final pujada a recollir el premi, primer per dos destacats amb previa presentació (tipu combat de boxa) i mini-discurs; el President de la Damm desde fa 50 anys (no em pregunteu quants en tenia), no recordo el seu nom, i la Gemma Mengual, de qui ni el Jaume ni jo ens oblidem. Ambdós estaven asseguts a la taula del costat. Seguidament, entrega massiva de guardons en grups de 5 o 6, i on com no podia ser d'una altra manera, vam ser els primers en ser cridats. Suposo que pels mèrits acumulats o per la importancia de la nostra gesta de guanyar la final de Lliga contra tot pronòstic (oficial, no del nostre delegat), assolint la màxima categoria... Dubto que tinguéssin res a veure suposats ordres alfabètics per esports i nom de club...(atletisme-Agrupació Atlètica Catalunya)

Finalment un humorista ens va fer pahir l'àpat a base d'imitacions per donar pas a la foto final de grup, on vam pecar d'espavilats suposant que un esglaó que vam veure a l'escenari tota la nit, i que no van fer servir gaire bé per res, estava allà per a la foto final. "Jaume, anem al darrera que ens pujarem allà i treurem el cap per sobre aquesta gent!". Per arribar allà, trobar-nos amb una vintena més d'"espavilats" i cinc amables hostesses que ens prohibien pujar-nos allà, posant-nos cara de "home, pero que no veieu que és un esglaó? com se us acudeix pujar aqui!!". Resultat, contractures als bessons, i allargament de coll d'uns 2 cm (mesurat eh!).

Suposo que parlo pels dos (si no Jaume ho dius eh!), quan dic que va ser un plaer i un honor anar a recollir aquest premi d'aquest gran grup humà en que s'ha convertit l'equip. Agrair-los a tots, atletes, delegat(s), entrenadors/es i gestors/es haver fet possible que ens convidéssin a aquest sopar, i a la junta per haver-nos triat per assistir-hi en representació vostra. Gracies!

I més detalls ja no puc donar, espero haver descrit prou i bé el sopar dels CAMPIONS!!


PD. Abans que comenceu a muntar pel.licules de la sort que vam tenir amb lo de l'equip femení de futbol, crec que no he comentat que la representació no era una representació de l'equip titular si no un directiu, un entrenador i una jugadora mooolt jove...