Els valors s'ensenyen i s'aprenen de ben petits

Serà veritat el que diuen que els valors es van perdent, que la societat actual té un greu problema per la manca de confiança, de paraula; ja no val l'apretada de mans o la confirmació verbal; moltes persones no són de fiar. Serà veritat?

I dic això perquè de la jornada prèvia de relleus celebrada ahir a Mollet em va quedar a la retina la cara dels nens-nenes i dels pares que els van portar a competir en algun dels equips formats i no van poder competir perquè els que van faltar, o millor els seus pares/mares, deuen estar dins del primer paràgraf. Alguna absència haurà estat justificada, però altres? Feia mal temps, s'estava millor a casa, és cert; però i el compromís amb els companys? No és un problema del Club en sí (qué també), és un problema de que els companys no es podran refiar d'alguns companys perquè no ho són.

Els responsables teniu molt bona fé en confiar en determinats nens-es que fallen més que una escopeta de fira. No heu de comptar amb ells per aquestes competicions; venen algun día perquè els pares/mares necessiten algun lloc per col.locar-los, per res més. No hi ha compromís pels pocs dies que han de participar en equip, doncs no els col.loqueu als equips. També algun entrenador s'hauria d'"enterar" una mica més de les convocatòries i transmetre-les adequadament.

Molts tenen una part de culpa, però la realitat és que ahir uns nens-es es van quedar sense competir.

Ricard Llorens
President AA Catalunya

en primer lugar, buenas noches a todos y......
bien cierto es lo dicho anteriormente, esto no es una guarderia para quitarse "el muerto" de encima y si nuestros hijos estan citados para una competición de grupo, tienen que estar ahí y... yo no culpo a ellos y sí a sus papis/mamis.
Creo que como bien dices, los valores se han de enseñar de pequeños y si quieres que cuenten contigo, has de empezar a contar con ellos o lo que es igual, a no abandonar al grupo, al club y... en definitiva a uno mismo.

Yo estuve desde las 8:30 de la mañana, a mi hija la retiraron de la prueba de 600 y la reservaron para la de 60, pues bien... personalmente llegue a casa mojadito, mojadito..., pero y la ilusión con que compitio mi hija y como no, sus compañeras?

Pues bien, todo requiere un poquito de sacrificio, pero la satisfacción de ver la felicidad de estos niños y niñas bien vale un remojón (y a mí tambien me gusta no madrugar el sabado).

Gracias por aguantar este tocho y perdonad por escribirlo en castellano, lo hablo, pero no lo escribo.

un saludo

estic d'acord. Dues de les atletes que entreno vab anar a competir ja que formaven part dels equips B de 4*100 i 4*300 cadet.
Dons les dues no van poder competir. Es molt dificil motivar als atletes i es molt dificl aconseguir que els pares i mares s'involucrin pero, com els hi explico que la setmana vinent(o la que sigui) han de tornar a anar a una competicio?. Si em diuen que no poden o que no volen, que els hi dic?.
Crec que hauriem de ser mes "selectius" a l'hora de treure fitxes i tenir certs atletes.
I per ultim, tal com diu el Ricard, hi ha alguns entrenadors que no s'enteren o que s'haurien d'enterar millor.

El dissabte a meva casa tots ens vam llevar a les 6 del mati.
Vam tenir la sort de competir en dues proves (4*100 i 4*300) del cadet masculí.
Entre anar i tornar de Mollet vam fer 360 Quilometres( ames del pago de l'autopista).
Vam rebre la convocatòria via e-mail (cap problema).
Personalment crec que la falta d'assitència a les competicions dels i de les atletes es "culpa" dels pares/mares en gran part i lo que lo que volen els nens i les nenes es competir.
I l'arribada a casa les 4 i mitja de la tarda.

Ser pare/mare acostuma ser molt complicat i tenir un nen-a que faci esport amb regularitat, a vegades crea problemes interns d'organització.

Afortunadament tenim uns pares/mares molt "macus", sensacionals diria jo, perquè sempre estan al nostre costat, perquè entenen que cal fer un esforç pels seus fills. Com a premi els que van estar a la final de Saragossa amb els/les cadets ho recordaran tota la vida.

Malgrat tot, a vegades, en tenim altres que no entenen el compromís; que si va be venen i sinó, doncs, passen. Són pocs però perjudiquen a la resta. No és tan complicat, almenys, avisar del problema. Es passen notes, s'avisa per correu, etc. només cal una miqueta de col.laboració i comunicació.

Em plau felicitar a tots els pares/mares i atletes que van patir una matinal horrible pel mal temps i van estar al peu del canó disputant les diferentes sèries. També valorar la quantitat de kilometres que alguns han de fer. Ara la final a Amposta.