Festival Olímpic de la Joventut Europea

Tenim tres atletes gaudint de bona temperatura a Tampere (Finlàndia) i disputant aquest festival de la Joventut, amb ells un dels nostres entrenadors, en Pau, que ha canviat el delta pels fiordos.

Raquel Cosme i Oscar Oliver en perxa i Pedro J. Martín en martell són els tres atletes convocats per la selecció espanyola.

Alguns-es no paren de competir a molt alt nivell; a bon segur que això els donarà una gran experiència.

Hola a tots des de Tampere. Com bé es diu més amunt, la temperatura és agradable però ja portem dos dies amb pluja, un amb molta i l'altre gairebé res.
De moment dues actuacions Agrupa:
Raquel Cosme dotzena a la final amb 3'40m saltant amb una perxa deixada per la saltadora alemanya
Pedro Martin catorzè a la qualificació, no passa a la final per dos llocs amb 61'82m
Oscar Oliver salta divendres a les 12h a la final de perxa amb una perxa deixada per un italià i una que hem comprat aquí a Tampere, per cert a meitat de preu, llàstima que no en tenien més...
Bé, no va malament la cosa però és llastimós que no tinguem les nostres perxes per poder saltar amb normalitat. La veritat és que els dos haurien estat o haurien d'estar entre els 6 primers però en el segle XXI és incomprensible que el tema del transport de perxes funcioni tant malament. O es gestioni tant malament, perquè resulta que la tornada la fem directa Helsinki-Barcelona i amb les perxes???? i a l'anada? i a Bressanone?.?????????
La veritat que és fa molt difícil competir així amb tanta pressió innecessària i encara més entrenar sense perxes ja que les de l'Oscar des del dia 3 de juliol que no les tenim i a hores d'ara no se on són (ni les de la Raquel)
Per una altra banda, una bona experiència tant per als atletes com per a mi com entrenador encara que aquesta zona de Finlàndia és una mica "muermo"

Finalment la perxa va acabar amb tres nuls per a l'Oscar, que encara que hagués pogut saltar amb una perxa que ens va deixar el saltador italià, va acusar la pressió i no va ser capaç de superar la primera alçada. La veritat és que era una possibilitat molt real la de fer tres nuls.
Una llàstima per als dos nostres perxistes que encara que van gaudir d'una molt bona experiència, no van poder demostrar la seva vàlua.