Quan l'atletisme tindra els beneficis que altres esports?

Em resulta decepcionant com una vegada més l'atletisme d'alt nivell passa desapercebut per a la resta del món. Aquesta temporada podem guadir a Barcelona, a l'Estadi Olimpic, d'aquest event, el més important sense dubte de les competicions individuals del panorama nacional. Malgrat això sembla que aquest cap de setmana no passi res esportivament parlant que no tingui com a protagonista una pilota, un jugador que costi més de 50 milions d'euros o que vagi motoritzat sobre rodes. Per sort, altres esports minoritaris, com el ciclisme, aconsegueixen obrir-se portes en moments molt puntuals.

Porto tota la setmana intentant escoltar alguna noticia, curta, llarga, com sigui, que parli del Campionat d'Espanya absolut i quina sorpresa, no he escoltat res, ni tan sols a Catalunya Radio o TV3. Potser no he escoltat tot el temps que calia, pero si que ho he fet en moments de maxima audiencia. Crec que es una vergonya.

L'atletisme sempre es el gran desconegut fins a les olimpiades on sembla que es transforma i es l'esport mes vist, per que? perque li donen molt de bombo. El mostrar una vegada i un altre sempre el mateix fa que la gent s'enganxi, pero si despres tornen 4 anys en tornar a fer-ho com volem que hagi un cert seguiment per part dels espectadors. No entenc ni entendre perque altres esportites poden cobrar el que cobren i els atletes, que siguem sincers, realitzen un esforç més gran, han d'arribar a grans nivells atlètics per poder viure d'aixo.

Potser part de la culpa la tenim tambe nosaltres perque ens conformem amb aquesta realitat, pero crec que podriem fer tots junts alguna cosa més per donar a coneixer i aconseguir la rellevancia que te aquest esport i tots aquells esports individuals que passen dessapercebuts malgrat ser els mes durs.

L'atletisme, normalment, no genera escàndols; els entrenadors i directius no escalfen les prèvies de les competicions; els practicants de diferents clubs es preparen junts i no es barallen. Parlo sempre per norma general.

Fa uns mesos vaig estar sopant amb un director d'un dels diaris esportius més importants de Catalunya i davant de la meva reclamació per la poca atenció que tenia l'atletisme al seu diari em va dir que segons els seus estudis de mercat no era convenient una portada aliena al futbol i molt menys una portada amb una esportista. La única portada femenina es va donar a Arantxa Sánchez Vicario quan va guanyar el seu primer Roland Garros.

En quan l'atletisme m'afirmava que mereixia més atenció una notícia de futbol aleví que un Campionat de Catalunya absolut d'atletisme que any rera any era ignorat pel seu diari.

Una vegada vaig visitar el Cap d'Esports de TV3 per oferir-li televisar un event atlètic. Em va dir que m'enviaria un pressupost. O sigui que havia de pagar perquè ho fessin per la tele catalana. I realment és així, el reportatge de la Jean Bouin s'ha de pagar.

Em costa que el Responsable de Premsa de la FCA (Lobito) fa una Nota cada cap de setmana. Els mitjans no li fan gens de cas; estic convençut que si, dins de l'Operación Puerto, hagués
aparescut un nom d'atleta, segur seria motiu d'atenció.

Cada esport genera una espectació i un rendiment econòmic; per anar a veure qualsevol partit de futbol o altre esport amb pilota, la gent és capaç de pagar. Per anar a veure atletisme tothom intenta no pagar. Els pocs diners que genera l'atletisme van a parar al sac de la RFEA.

Observa com els honoraris d'esportistes i jugadors són proporcionals al que genera el seu esport (taquillatge, TV, etc.), l'atletisme no genera diners; altres moltes coses, sí; però aquèstes són intangibles.

Es una pena que els diaris i mitjans de comunicacio en general pensin més en el rendiment economic que no pas en la finalitat per a la qual s'han creat: informar independentment.

De tota manera no demano una portado, potser ni tan sols una pagina, pero si com a minim un petit raco diari o setmanal on es redactin noticies d'atletisme i altres esports minoritaris, perque segur que som molt pocs els que podriem estar interessats, pero quan s'aconsegueixen records, com a les olimpiades, quin retall televisiu i escrit es va publicar mes?, les mil medalles del nedador o els records de velocitat del jamaica??

La solucio es molt senzilla, de fet si fem un analisis aixi s'ha fet sempre, la forma de fer que poc a poc agafi rellevancia es agafar un atleta de nivell, si pot ser de casa nostra, i no parar de possar noticies d'ell, com van fer amb l'Alonso, en Nadal,... es molt facil i economic.

Nosaltres com a membres d'aquest esport tambe hem de fer la nostra part. Enviar escrits al mitjans de comunicacio esta clar que no es suficient, potser que siguem nosaltres qui informem a la resta del mon, començant pel nostres propis atletes.

Tenim el que tenim perque aixi l'hem acceptat, pero les coses podrien ser diferents. Els canvis costen molt d'aconseguir, sobretot si s'inicien individualment, pero si tots anem a una i ens ho propossem podem aconseguir que almenys a Catalunya se'ns comenci a respectar com el que som: atletes. Som, segurament, la comunitat autònoma amb mes nivell i segur que dels pitjors que ens cuiden i aixo ha de canviar perque les coses aguanten mentre algu, pel seu compte, tira del carro, pero aixo no pot ser aixi... comencem a crear una nova visio del nostre esport!