A las cinco de la tarde...

A las cinco de la tarde...
Com deia un dels poemes de Lorca. Ahir es va celebrar la més important competició de Clubs de Catalunya. Sí, sí, no és conya; la més important competició de Clubs de Catalunya (ho repetim).
Què no ho semblava? Be, això ja són figues d'un altre paner.

Realment la competició d'ahir, el dia escollit, l'horari, l'envoltori general, la inassistència habitual del Sr. President (el seu despreci constant a l'atletisme i als Clubs és insultant) van demostrar la decadència del nostre l'atletisme i de la FCA.

Fent una foto de la gàbia ja estaria tot dit, si a més sumem la inexistència de marcadors, les línies de la pista inapreciables, etc. donava una imatge total de pobresa. Res a dir de l'equip humà del CA Igualada que va portar a terme el Campionat.

Què hem de fer? Gent de Clubs de la guàrdia personal del president ho criticaven tot (?); ostres! però si ells han estat els valedors de que tot això es mantingui. Tenim la Federació que ens mereixem i per això ha estat escollida democràticament.

Si volem tenir bones competicions, cal fer un estudi de dates, posar uns bons horaris i fer-ho en llocs adients. Es fa un Plec de Condicions i es dota d'un Pressupost; el Club que vulgui organitzar sap el que ha de fer i sap també que percebrà uns diners compensatoris. Estalviar pagant poc porta a fer poc i per compromís (i encara gràcies que algú ho vol fer). No es tant dificil fer-ho millor; President i Junta de la FCA perquè no ho intente-ho?

Tot es fa per compromís, no es trasmet il.lusió i això es contagia a Clubs i atletes. Seguirem caient pel pendent.