més metall i més coses

A més de les dues medalles detallades als anteriors posts, n'hem tingut d'altres i bones posicions de finalistes.
Raul Saez va fer 58.66 en semis dels 400mt. Marc va estar desqualificat a la prova de marxa. Cristina Saladrich va aconseguir un meritori 5è lloc en els 5000ml fent 19.05.33, en el primer any de canvi de prova n'hi ha per estar satisfets.
Míriam va repetir medalla, d'argent, saltant 5,51m en llargada. A destacar que la gunyadora va fer 5,52, Míriam 5,51 i la tercera 5,50m.
En els 800ml, quasi totes en un mocador, quan s'espera al final sempre és una loteria i cal jugar molt be l'estratègia. Marina es va estrenar en un pòdium d'uns Campionats estatals, va quedar 3a 2.21.29 i Clàudia va ser 4a 2.21.40.
Maria E. Rodríguez va ser 8a saltant 1,55m. Alex Gonzalo va quedar 3er en perxa saltant 4,21m la mateixa marca que Oscar Oliver que va tenir una dura caiguda que va mermar la seva competició (2on, 3er i 4art van fer la mateixa marca).
Irene va estar guanyadora en el llançament de martell, el seu domini va ser complert repetint el triomf de l'any passat a Avilés. Aquesta prova es va fer fora de l'Estadi per evitar que els futbolistes trobessin la gespa en condicions dolentes quan tornessin de vacances.
Mireia Guarner va estar 8a en el 1500ml 4.59.21.
La prova que va durar més va ser el salt en perxa fem. El fort vent impedia l'estabilitat de la colxoneta i després d'esperar i intentar solucionar el problema es va decidri anar a l'interior del pavelló, o sigui que va ser indoor. Allí després d'hores de competició es va decidir la victòria clarament per Mireia Bonjoch i la gran sorpresa va ser la segona classificada, també de l'AAC, Raquel Cosme que va saltar 3,50m.
Es van tenir bons resultats entre els i les atletes dels Clubs filials com Neus en el 400ml (5a en 59.89) o Aina Esbert 4a en el 2000m obst 7.25.57, etc. Els resultats els podeu veure a la web del Campionat.

Realment aquest fil havia d'anar en el Campionat d'Espanya juvenil però a vegades els botonets, millor dit els dits butifarroneros, fan de les seves.
Enllaçant amb el que diu Magosanta, i d'una manera molt general, els objectius del viatge, la manera d'enfocar-lo i també els resultats, han estat un èxit.
Anar a Almeria era un pal però hem sabut, tots plegats, treure rametes al pal. La veritat és que ha resultat fàcil per la concentració dels atletes (de margis, res), l'entrega i atencions dels entrenadors, la capacitat controladora d'Ester cuidant tots els detalls (com diu Jesús Velasco "si viene Ester ya estoy tranquilo") malgrat l'ostion que es va pegar a les escales de la grada (els anys van passant!); uns xòfers fantàstics i atents i el suport del Club de fans que es va manifestar sobretot a la prova de perxa on "vàrem" fer saltar a les nostres, Mireia i Raquel, més que cap altre. Va ser un bon final, el millor possible.
A vegades, les coses surten molt be i altres no tant, encara que l'empeny i interés sigui el mateix. Aquesta vegada ha estat de les bones.