El Gran Capità deixa l'alta competició

Albert Segués ha estat durant molts anys el Gran Capità de l'Agrupa, ha estat una gran peça dins de l'equip. Ara ocupa la gerència del CA Lleida i ha abandonat la seva preparació atlètica, les lesions, la feina i les seves obligacions personals fan que deixi la competició i l'Agrupa.

Albert ha estat un home que ha deixat empremta dins del Club; recordo quan el vàrem fitxar, era un dia que es celebrava la Jean Bouin i ens va enviar la fitxa però no ens van arribar a saludar personalment; els anys ens han fet conèixer sobradament, vaig tenir el plaer d'estar entre els convidats al seu casament amb la Montse i donava gust veure'l tan feliç, perquè l'Albert demostra les seves emocions.

Ara pactarem una data important per mostrar-li el nostre reconeixement públic i perquè tots li donguem una forta abraçada. Encara que és un comiat NO ho és del tot perquè seguirem en contacte dins d'aquest món atlètic cada vegada més complicat.

Albert, l'Agrupa t'agraeix la teva gran aportació a l'atletisme. Un petó molt gran.

Estimada família de l’Agrupa.



Hem costa molt escriure aquesta carta ja que estic carregat d’emoció recordant tantes i tantes anècdotes en aquest meravellós Club. Volia acomiadar-me públicament de tots els directius, atletes, socis i simpatitzants de l’Agrupa que tantes alegries meu donat acollint-me en aquest gran Club.



Encara recordo el dia que vaig fitxar per l’Agrupació quant vaig baixar a Barcelona a portar la fitxa i ni coneixia el president ni tenia referències d’aquest club però per telèfon el Ricard hem va saber engatussar. Era pel 1993 ,el últim dia de plaç per canviar de Club i jo ja venia d’un gran Club com era el Reus Ploms i aquell dia vaig anar parar al pavelló del carrer Perill, en un entramat de passadissos que encara avui hem perdria. Vaig arribar en una petita oficina i de seguida el Ricard hem va transmetre la confiança per continuar fent créixer aquest club. Jo venia de ser 5é d’Espanya Absolut en Disc i tenia ofertes del Barça, Larios i Agrupació, però jo volia competir i desfruitar i el Ricard hem va transmetre que l’Agrupació més que un club era un sentiment, una família.



No hem vaig equivocar he passat 15 anys meravellosos, on he pogut fer grans amistats al llarg d’aquest temps i algunes d’aquestes persones m’han deixat molt marcat. Seria injust per par meva deixar-me algú però si que he de recordar a persones com el Ricard, Nicolas, German, Timo, Risu, Manel Castro, Rosend Cals, Mar, Ester, Belen Medina i companys com el Carlos Fernandez, Menotti, Efisio, Xavi Valls, Pocholo, Pecho lobo, Max, Sergio Fernandez, Toni Ortiz, Gabi, Emilio, Antoni Pujol, Jaume Leon i molts altres companys que segur que m’estic deixant i que han fet que la distancia no sigues cap problema per seguir mantenint aquesta amistat.



Han estat uns anys meravellosos, durs i constants, amb dalt i baixos esportius però que mai han fet que es perdés d’oremus per mantenir la categoria. Segur que a nivell individual podria recordar moltes fites importants, però crec que hi ha dues fites molt importants que m’han marcat. Els tres ascensos a Divisió d’Honor i sobretot el primer aquí a casa amb tota la família Agrupa animant-nos a les grades. Va estar impressionant i es un dia perfecte per un dia inoblidable.



Tinc que agrair públicament el recolzament incondicional de la meva dona “Montse” per que els atletes no sempre tenim bons moments i ella sempre m’ha recolzat en tot i fins i tot en els mals moments m’ha animat a seguir lluitant per que sap que per mi aquest esport m’ha donat moltes coses agradables.



Passen els anys i un es va fent gran i tant per raons professionals com per problemes físics, que m’han impedit entrenar i competir aquest any, tal com molt bé ho ha dit el nostre president, he decidit deixar l’alta competició i si l’any vinent puc competir després de tenir que passar dues vegades pel quiròfan segurament ajudaré als veterans de Lleida a fer club.



Crec que tinc que agrair a tres persones que a nivell tècnic m’han marcat molt. El Jaume Sellart qui es el entrenador que hem va iniciar. El Josep Lluis Velasco que va ser el entrenador que m’ha fet estimar aquest esport, a mes a més d’un gran company i el Lluis Lizaso “el gran mestre” que m’ho ha ensenyat tot i al qui li dec el reconeixement esportiu que m’he guanyat.



Crec que es el moment adequat de deixar-ho ja que per fi desprès de molts anys s’han trobat les peces adequades per jubilar-me. Deixo el club amb immillorables mans com el Jaume Leon i el Victor Dominguez, que ens donaran moltes alegries a Divisió d’Honor i que a més a més tenim el futur assegurat amb la gran tasca que tant el Manel Castro com el Lazaro estant realitzant en aquest Club.



Passen els anys però el Club amb la seva línea de treball constant amb la base no ha deixat de créixer i en aquests moments s’està recollint el fruits de tant bon treball.



No crec que sigui un adéu per que el club sempre hem tindrà com m’ha tingut pel que faci falta. Potser deixo la alta competició però no el tracte amb el Club i els components d’aquesta gran família.



Per finalitzar m’agradaria agrair-vos a tots la vostra amistat, la vostra hospitalitat i espero que aquesta família segueixi creixent i espero poder agrair-vos personalment aquest detall de fer-me un reconeixement.



Una forta abraçada i Visca l’Agrupa!!!



Albert Segués

Estimada família de l’Agrupa.

Hem costa molt escriure aquesta carta ja que estic carregat d’emoció recordant tantes i tantes anècdotes en aquest meravellós Club. Volia acomiadar-me públicament de tots els directius, atletes, socis i simpatitzants de l’Agrupa que tantes alegries meu donat acollint-me en aquest gran Club.

Encara recordo el dia que vaig fitxar per l’Agrupació quant vaig baixar a Barcelona a portar la fitxa i ni coneixia el president ni tenia referències d’aquest club però per telèfon el Ricard hem va saber engatussar. Era pel 1993 ,el últim dia de plaç per canviar de Club i jo ja venia d’un gran Club com era el Reus Ploms i aquell dia vaig anar parar al pavelló del carrer Perill, en un entramat de passadissos que encara avui hem perdria. Vaig arribar en una petita oficina i de seguida el Ricard hem va transmetre la confiança per continuar fent créixer aquest club. Jo venia de ser 5é d’Espanya Absolut en Disc i tenia ofertes del Barça, Larios i Agrupació, però jo volia competir i desfruitar i el Ricard hem va transmetre que l’Agrupació més que un club era un sentiment, una família.

No hem vaig equivocar he passat 15 anys meravellosos, on he pogut fer grans amistats al llarg d’aquest temps i algunes d’aquestes persones m’han deixat molt marcat. Seria injust per par meva deixar-me algú però si que he de recordar a persones com el Ricard, Nicolas, German, Timo, Risu, Manel Castro, Rosend Cals, Mar, Ester, Belen Medina i companys com el Carlos Fernandez, Menotti, Efisio, Xavi Valls, Pocholo, Pecho lobo, Max, Sergio Fernandez, Toni Ortiz, Gabi, Emilio, Antoni Pujol, Jaume Leon i molts altres companys que segur que m’estic deixant i que han fet que la distancia no sigues cap problema per seguir mantenint aquesta amistat.

Han estat uns anys meravellosos, durs i constants, amb dalt i baixos esportius però que mai han fet que es perdés d’oremus per mantenir la categoria. Segur que a nivell individual podria recordar moltes fites importants, però crec que hi ha dues fites molt importants que m’han marcat. Els tres ascensos a Divisió d’Honor i sobretot el primer aquí a casa amb tota la família Agrupa animant-nos a les grades. Va estar impressionant i es un dia perfecte per un dia inoblidable.

Tinc que agrair públicament el recolzament incondicional de la meva dona “Montse” per que els atletes no sempre tenim bons moments i ella sempre m’ha recolzat en tot i fins i tot en els mals moments m’ha animat a seguir lluitant per que sap que per mi aquest esport m’ha donat moltes coses agradables.

Passen els anys i un es va fent gran i tant per raons professionals com per problemes físics, que m’han impedit entrenar i competir aquest any, tal com molt bé ho ha dit el nostre president, he decidit deixar l’alta competició i si l’any vinent puc competir després de tenir que passar dues vegades pel quiròfan segurament ajudaré als veterans de Lleida a fer club.

Crec que tinc que agrair a tres persones que a nivell tècnic m’han marcat molt. El Jaume Sellart qui es el entrenador que hem va iniciar. El Josep Lluis Velasco que va ser el entrenador que m’ha fet estimar aquest esport, a mes a més d’un gran company i el Lluis Lizaso “el gran mestre” que m’ho ha ensenyat tot i al qui li dec el reconeixement esportiu que m’he guanyat.

Crec que es el moment adequat de deixar-ho ja que per fi desprès de molts anys s’han trobat les peces adequades per jubilar-me. Deixo el club amb immillorables mans com el Jaume Leon i el Victor Dominguez, que ens donaran moltes alegries a Divisió d’Honor i que a més a més tenim el futur assegurat amb la gran tasca que tant el Manel Castro com el Lazaro estant realitzant en aquest Club.

Passen els anys però el Club amb la seva línea de treball constant amb la base no ha deixat de créixer i en aquests moments s’està recollint el fruits de tant bon treball.

No crec que sigui un adéu per que el club sempre hem tindrà com m’ha tingut pel que faci falta. Potser deixo la alta competició però no el tracte amb el Club i els components d’aquesta gran família.

Per finalitzar m’agradaria agrair-vos a tots la vostra amistat, la vostra hospitalitat i espero que aquesta família segueixi creixent i espero poder agrair-vos personalment aquest detall de fer-me un reconeixement.



Una forta abraçada i Visca l’Agrupa!!!



Albert Segués