La crisi afecta l'èlit atlètica catalana

Alguns Projectes han mort precipitadament aquesta temporada, altres han reduit nivell i altres s'han resituat.

Han nascut tres nous Clubs, a Catalunya erem pocs i ja som més. Ha nascut el Club d'Atletisme Maria Vasco amb dos atletes, la Maria i el Potxolo; també ha nascut el Club d'Atletisme Santsi amb Jose L. Blanco de president després de la ruptura amb el Club Lloret. En principi són atletes que no han de tenir problemes en buscar i trobar sponsors.

La desfeta de l'Adidas, resident a Saragossa i no a Catalunya, ha portat una diàspora important d'atletes. Natàlia Rodríguez ha retornat al Nàstic subvencionada pel Municipi i altres s'han buscat la vida a l'Asefican Piélagos, un; al Chapin un altre i el cas més curiós és el de José Rios, que sent president d'un Club de Mataró se'n va a ser l'exemple a seguir per l'Escola d'atletisme de Manresa, fitxant pel CA Manresa (una cosa extranya o no tant).

El tercer Club en veure la llum és el Club Atlètic Blanc i Blau; fa dos anys es va crear l'Associació Esportiva Blanc i blau amb samarreta i escut del RCE Espanyol i fa uns mesos van tenir una ruptura interna que va portar a "l'incansable i lluitador Tomás Barris" a crear el nou Club i deixar l'altre una miqueta penjadet amb deutes importants (d'alguna podem donar fe). Cosa curiosa aquest nou Club ja no porta l'escut del RCE Espanyol. Es va iniciar la primera història a bombo i platerets i ha acabat amb uns quants atletes penjats i penjades, entre elles la millor atleta catalana Maria Vasco.

Tothom parla de rebaixes d'sponsors, de marxes enrera, etc. Quan més confies en diners aliens pitjor suportaràs la crisi, la realitat és que si treballes amb pedrera pròpia i en conjunt amb altres Entitats els problemes es suporten millor.